1. |
la cantarella
03:22
|
|||
|
Te’n recordes de quan érem joves i corríem davant de les porres?
Goril·les d’uniforme netejaven a la gent que estorba.
Ara és el mateix, no hi hem guanyat res, tot va igual.
Els polítics des de la pantalla ens comenten quina és la jugada,
pots posar-ne un altre a presidència,
que tomba, que gira, no hi veig diferència.
Sempre amb la cantarella que això és el millor per no tenir un titella,
sempre amb la cantarella, per tenir-ne el mànec i tu a la paella.
Ens van dir que tot s’arreglaria i ens van endinyar la monarquia.
Mentre n’hi ha que volen alt, tu ets en una branca i t’ha tocat fer de pardal.
Sempre amb la cantarella de tenir-ne el llop darrere, sempre amb la cantarella,
pobre Caputxeta que no sap que el llop és l’àvia
No future, No future!!!
Te’n recordes de quan érem joves i corríem davant de les porres?
Goril·les d’uniforme netejaven a la gent que estorba.
Ara és el mateix, no hi hem guanyat res, tot va igual.
|
||||
2. |
el vent com plora
04:16
|
|||
|
Ja fa temps que el vent no du respostes,
tan sols en porta l’olor de la sang,
als carrers la gent crida revolta
i els nens ploren perquè tenen fam.
Tu, tu ho pots canviar.
Velles cançons tornen a tenir força,
els indignats que ens diuen que n’estan farts,
la policia neteja a cops de porra
i el poder no vol canviar de mans.
Tu, tu ho pots canviar.
No sents el vent com plora?
porta crits de pau
Fa molt temps que el món dóna voltes,
tantes que ja m’està marejant,
torres grans que cauen a terra,
talibans que diuen que cauen al mar.
Tu, tu ho pots canviar.
No sents el vent com plora?
porta crits de pau
Ja n'hi ha prou!!!
|
||||
3. |
evolució
03:17
|
|||
|
Els verds pulmons de sobte cremen,
no hi haurà cap final feliç quan tot s’hagi acabat.
És ben curiós que el món que ens ha vist néixer,
vagi perdent la vida a mida que ens fem grans,
li omplim les venes amb les nostres toxines,
residus que ens fan nosa n’embruten la sang.
Balenes que es suiciden, ja no poden viure al mar,
volcans industrials embruten el cel,
escopint-ne les cendres de l’evolució.
Potser és millor no mirar al teu darrere
per no veure la merda com se’t vol menjar.
Pensar que no, que no és la teva guerra,
una causa perduda on no hi cal lluitar.
Sinó queden recursos, pedres haurem de menjar,
quan ens extingim, quan ens destruïm,
el món respirarà i no ens trobarà a faltar.
Els verds pulmons de sobte cremen,
els verds pulmons de sobte cremen.
Balenes que es suiciden, ja no poden viure al mar,
volcans industrials embruten el cel,
escopint-ne les cendres de l’evolució.
Els verds pulmons de sobte cremen,
no hi haurà cap final feliç quan tot s’hagi acabat.
|
||||
4. |
mai és tard
03:39
|
|||
|
Plou, ànimes perdudes,
l’aigua s’emporta el camí de retorn.
Plou i el vent arrossega,
les fulles caigudes sense compassió.
Dolça promesa, ajuda’m a caminar
Tanco els ulls per recordar-te i me n’adono que sols hi ha foscor,
obro els llavis per besar-te. Ja no hi ets, només trobo dolor.
Estic a dins d’un pou del que voldria escapar,
el meu crit ressona, em pots ajudar,
el teu record m’envolta i m’escanya amb la mà.
He trobat el camí a casa i et vull dir que…
Mai és tard
vull tornar a començar.
|
||||
5. |
som pols
04:22
|
|||
|
El meu cor batega a les seves mans,
veig la vida a troços passar pel davant,
la meva llum s’apaga, veig com arriba la foscor.
Voldria tornar enrere per poder esborrar,
totes les vegades que et vaig fer plorar,
vull dir-te tantes coses que ja no escoltaràs.
Tot camí arriba al seu final,
tots els estels deixaran de brillar.
De res em serveixen els béns materials,
totes les riqueses que em van capficar,
el tresor que m’emporto és estar al teu costat.
Els amics que deixo, la gent que he estimat,
amb els que vem riure i em van fer costat.
Quan mirin a la lluna potser em recordaran.
Tot camí arriba al seu final,
tots els estels deixaran de brillar.
Som pols, som pols.
|
||||
6. |
les portes de l'infern
02:57
|
|||
|
Els teus ulls són dues pedres on no hi trobo compassió,
quan somrius el cel es glaça, no n’espera mai que passi res de bo.
L’infern obre les portes i escampa el seu dolor,
carrers plens de gent morta, malparits que ens diuen podria ser pitjor.
Els teus deixebles es confonen amb plomes de blancs colors i,
amb consignes pacifistes, gana, pesta i mort cabalquen per el món.
L’infern obre les portes i escampa el seu dolor,
carrers plens de gent morta, malparits que ens diuen podria ser pitjor.
Això no pot ser…
|
||||
7. |
fou per amor
03:52
|
|||
|
Quan tot el que t’envolta cau als teus peus i,
tothom que coneixes fa veure que no et veu,
la vida es torna gris, vius en la foscor,
tens una malaltia i tots tenen por.
T’amagues a les ombres de l’habitació,
li preguntes a l’aire, per què haig de ser jo,
treus forces de les cendres per tirar endavant,
malgrat totes les pedres segueixes caminant.
L’ànima es trenca quan tu ja no hi ets,
queda la ferida, el mal i res més.
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el dolor.
L’ànima es trenca quan tu ja no hi ets…
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el record,
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el dolor.
Oh! queda la ferida i el mal; el mal i res més…
|
||||
8. |
icarus
04:12
|
|||
|
Tancats entre parets que ens varen fer construir,
malgrat haver-les fet ara no puc sortir.
El laberint enterra els seus secrets,
la mà que governa ens ha deixat així.
Del minotaure en tinc l’alè al clatell,
per conservar la vida hauríem de fugir,
alço la vista i veig l’únic camí,
pensa de pressa, pensa de pressa…
Ara caic al buit
El pare ha trobat plomes, les unim amb cera i fil,
hem fet unes ales per poder volar.
No volis baix perquè l’aigua les espatlla,
no volis mai cap el sol.
Dolça Creta què petita et veus,
sóc el déu de l’aire i res no em pot aturar.
Ara no, no, no, no, no, no, no,
desperto del meu somni, en orris se’n va tot…
Ara caic al buit
Les últimes paraules que puc escoltar,
són les del meu pare, no li vaig fer cas,
les últimes paraules que puc escoltar,
el pare que em crida;
et vaig avisar, et vaig avisar…
|
||||
9. |
somnis
04:38
|
|||
|
No som més que un gra de sorra enterrat en un desert;
si és de dia el sol ens crema, de nit sempre tenim fred.
Somio que un dia el vent se m'endurà i em farà caure a la vora del mar.
Un missatge en una ampolla que mai sap si el llegiran,
potser arribarà a la costa, o se’l cruspirà un peix gran.
Qui sap si un dia trobarà el camí per arribar a dir-te el que et vull dir.
Sempre em pregunto per què el destí és tan cruel amb mi,
com per ficar-te al meu davant, jugant a ser amants.
Fa que el meu cor bategui molt més fort i pensi que és amor la màgia que ens envolta,
fem l’amor, et regalo el meu cor… somrius i amb un petó te’n vas.
|
||||
10. |
si has de marxar
03:26
|
|||
|
Si has de marxar, no ens cal esperar un dia
que sigui net i clar, tant se’m enfot si plou, els
carrers son molls i el cel és ben tapat.
Si has de marxar, tant em fà que sigui de nit,
que jo estigui adormit somniant, que fà molt
temps, que te’n has anat,
Si et vols quedar, ja saps que tinc per a tú un
lloc al meu costat, un camí plè de pedres, que
quan tu hi ets...
Un camí plè de pedres, que quan tu ets al meu
costat. Un camí plè de pedres que es torna
molt més plà.
Un camí ple de pedres, esquerdes i entrebancs,
un camí plè de pedres, que podem fer plegats.
|
||||
11. |
no tinguis por
03:12
|
|||
|
Hem vist que les vostres promeses són fetes
per piranyes amb el cor de plom, penseu
també aquesta vegada farem la vista grossa
si caiem al pou. Però la corda de tant tivar-la,
ara s’esquerda, tot penja d’un fil. Hi ha tanta
brossa aquesta vegada, la nostra vida també
fa pudor.
Desperta d’aquest somni, esmola bé les eines
per si cal lluitar. No tinguis por, no tinguis por,
la flaire que s’ensuma es diu REVOLUCIÓ!!!
Voleu la gent disciplinada, d’ànima hipotecada
i cega submissió. Passi el temps i la canalla
assumeixi el deute del progenitor.
Desperta d’aquest somni, esmola bé les eines
per si cal lluitar. No tinguis por, no tinguis por,
la flaire que s’ensuma es diu REVOLUCIÓ!!!
Ja hi sóm, aquí una altra vegada, rebent les
bufetades de la corrupció. A mí, possar-hi
l’altre galta, com que hem fa molta mandra
sepre dic que no.
Desperta d’aquest somni, esmola bé les eines
per si cal lluitar. No tinguis por, no tinguis por,
la flaire que s’ensuma es diu REVOLUCIÓ!!!
|
||||
Niets Niuts Sabadell, Spain
NiEts NiUts , rock compromès socialment dins l'escena vallesana
NiEts NiUts és una banda de rock directe i contundent interessada en ressaltar els conflictes de la realitat que ens envolta.
If you like Niets Niuts, you may also like:
Barcelona's MOURN ditch teenage jerky post-punk for a harder-edged and more direct punk sound this time around.
go to album
Gritty, grooving ’70s-style denim rock from Barcelona; deep, snarling grooves and commanding vocals.
go to album
Captured Tracks announce the new LP from this young, guitar-driven Spanish act, with a tense blast of angular indie rock.
go to album
This Could Be Texas
by English Teacher
The UK upstarts' debut veers from sunny, psychedelic folk to bristling post-punk with reckless abandon without ever missing a beat.
go to album
Move To The Trees
by Winter McQuinn
Winter McQuinn mixes soft rock and psychedelic folk for a sound reminiscent of classic pop purveyors like Cut Worms and the Lemon Twigs.
go to album
The Canadian trio's knack for writing bangers plots a steady course through the maelstrom.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 12, 2024
go to album
